Artículo - Editorial

Des de fa una sèrie d’anys, la qüestió de l’educació està més present que mai en el si de la societat, en els mitjans de comunicació social, en la comunitat educativa, en el debat polític, etc. Els estudis PISA, les estadístiques del procés d’escolarització, les dades del fracàs o de l’abandonament escolar, la percepció negativa sobre la realitat educativa, les taxes d’estudiants universitaris, la inversió en capital humà i educació, la inserció de titulats dels diferents nivells educatius, etc., són exemples de la importància cada vegada més significativa de l’educació.

En aquest context educatiu, és evident que les universitats tenen una responsabilitat important en el procés de treballar en l’educació des d’una doble perspectiva: d'una banda, en la necessitat d’investigar la realitat educativa des de diverses òptiques, metodologies i objetius; però, d'altra banda, també en la necessitat d’aportar elements de canvi, d’innovació, de reforma dels sistemes educatius.

Així doncs, investigar i innovar són dos eixos fonamentals que les universitats han de desenvolupar si volen complir les funcions que les institucions universitàries han de realitzar quant a docència, investigació o transferència de coneixement. Des d’aquest plantejament pragmàtic, la convergència universitària europea ha de significar, entre d’altres coses, la vertebració més profunda de la universitat en el si de la societat civil. Efectivament, la consecució d’una Europa més competitiva, el manteniment de l’Estat i la societat del benestar, obliguen la Unió Europea a dur a terme una política global que col·loqui el coneixement, la formació i l’educació en el centre neuràlgic de les decisions per desenvolupar.

Així doncs, la iniciativa de l’Institut de Ciències de l’Educació, en procés de canvi i de replantejament del seu futur en el si de la UIB, de tirar endavant la Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, resulta interessant per moltes raons: d'una banda, perquè es preocupa dels problemes que presenta el sistema escolar en conjunt, però també de les seves possibles solucions. Pero, d'altra banda, perquè vehicula aquest contingut educatiu a través de les noves tecnologies, a través d’una revista electrònica, pels avantatges que aquest sistema té per comunicar a la societat els coneixements educatius.

El número 0 d’aquesta nova revista és una bona prova de les possibilitats que s’ens presenta de conèixer, de debatre, de reflexionar, d’analitzar els aspetes positius de l’educació, i de presentar possibles solucions als poblemes existents. Estam, doncs, davant una nova possibilitat de seguir coneixent, de segui treballant en la millora de l’educació.

Martí X. March, vicerector primero, de Planificación y Coordinación Universitaria

Volver al Volumen 1, número 0.