IN - Promoció i educació per a la salut en el medi escolar: les escoles promotores de salut. Miquel Bennssar Veny

Índex

Resum i Paraules clau

Introducció

Projecte de les escoles promotores de salut

Experiències d’EpS a les escoles: la Consulta Jove

Referències bibliogràfiques

Projecte de les escoles promotores de salut

Per impulsar la PdS a l’àmbit escolar, l’OMS posà en marxa el projecte de les escoles promotores de salut: «Una escola promotora de salut es defineix com una escola que reforça constantment la seva capacitat com a lloc saludable per viure-hi, aprendre i treballar» (OMS, 1998).

El projecte de la Xarxa Europea d’Escoles Promotores de Salut (XEEPS) o European Network of Health Promoting Schools-ENHPS té el suport, des de l’any 1992, de la Unió Europea (UE), el Consell d’Europa i l’Oficina Regional per a Europa de l’OMS. Té com a objectiu establir en la regió europea de l’OMS un grup d’escoles model que permeti demostrar l’impacte de la política i la pràctica de les escoles promotores de salut tan àmpliament com sigui possible en els sectors educatiu i sanitari, tant nacionalment com internacionalment. En l’actualitat, més de 40 països de la regió europea de l’OMS estan integrats en aquesta xarxa. El principal objectiu és aconseguir una escola saludable que faciliti l’adopció d’estils de vida sans a tota la comunitat educativa en un ambient favorable a la salut (REEPS, 1998).

El projecte XEEPS permet que les escoles puguin determinar les seves necessitats dins un esquema flexible per aconseguir els seus objectius, i l’associació en xarxa és el punt fonamental de la seva filosofia. Per a la integració en la Xarxa, les escoles participants han d’adoptar una aproximació integrada i holística a la promoció de la salut, i han de donar prioritat al currículum escolar, a les pràctiques de gestió escolar i a l’ambient físic i social. Aquest apropament genera un gran suport social que influencia les visions, percepcions i accions de tots els que viuen, treballen, juguen i aprenen a l’escola. La joventut sana i ben educada pot ajudar, en definitiva, a reduir les desigualtats socials quant a salut en la societat futura.

Segons la resolució de la I Conferència d’Escoles Promotores de Salut a Tessalònica-Grècia l’any 1997, les escoles promotores de salut són una inversió en educació, salut i democràcia.
Aquesta concepció fou debatuda a principi dels 80, i actualment són molts els que pensen que, perquè una escola pugui denominar-se saludable, és necessari que tota la comunitat educativa adopti estils de vida saludables dins un ambient que també afavoreixi la salut. Per tant, aquesta concepció no sols abraça l’alumnat, sinó també els treballadors de l’escola i els pares.

L’escola promotora de salut (REEPS, 1998) respon als objectius següents:

Afavorir maneres de vida sanes i oferir a l’alumnat i al professorat opcions, realistes i atractives alhora, en matèria de salut.
Definir objectius clars de PdS per al conjunt de la comunitat escolar.
Oferir un marc de treball i d’estudi dirigit a la PdS, en el qual es tinguin en compte les condicions de l’edifici escolar, les condicions dels espais esportius i d’esbarjo, els menjadors escolars i els aspectes de seguretat dels accessos.
Desenvolupar el sentit de la responsabilitat individual, familiar i social amb relació a la salut.
Possibilitar a tot l’alumnat el complet desenvolupament físic, psíquic i social, i l’adquisició d’una imatge positiva.
Integrar de manera coherent l’EpS en el projecte curricular, utilitzant metodologies que fomentin la participació de l’alumnat en el procés educatiu.
Proporcionar als alumnes els coneixements i les habilitats indispensables per adoptar decisions responsables en salut.
Identificar i utilitzar els recursos existents a la societat per elaborar accions en favor de la PdS.

La PdS mitjançant l’educació escolar té una especial importància, ja que els moments més apropiats per acollir i adaptar nous models de vida són la infància i l’adolescència. Totes les persones passen, al llarg de la seva vida, una etapa a l’escola, per la qual cosa és la institució a la qual la societat confia la socialització; és a dir, la transmissió de la cultura, els coneixements i els valors pels quals es regeix.

ambé és el lloc apropiat per preparar els ciutadans per a la vida, formar-los perquè siguin capaços de prendre, de manera raonada i formada, les decisions que tindran conseqüències clares sobre la seva salut i la dels que els envolten (Ferrari, 1986; UIPES, 2000; Gavidia, 2003).

Una de les maneres de contribuir al desenvolupament d’una escola promotora de la salut és implantant programes específics d’EpS dirigits no únicament a l’alumnat, sinó també als pares i a les mares dels estudiants. Per treballar aquests programes d’EpS, la comunitat científica ja ha consensuat que, sigui quin sigui el tema que cal tractar (educació afectivosexual, prevenció de toxicomanies, alimentació saludable…), s’han de treballar els continguts psicosocials de l’Eps. Aquests continguts s’han d’abordar de manera transversal a totes les àrees temàtiques, perquè aquesta és la forma en què es treballen les actituds i els valors de les persones.

L’EpS és objecte, des de fa anys, d’una forta demanda social, ja que és imprescindible per al bon desenvolupament de totes les capacitats humanes. El seu reconeixement respon a un projecte vàlid de societat i d’educació i, per tant, el seu tractament està plenament justificat en els distints nivells de l’ensenyament. L’EpS té com a objectiu l’adquisició de coneixements i el desenvolupament d’hàbits que fomentin estils de vida saludables que afavoreixin el benestar i el desenvolupament personal, familiar i de la comunitat. Així, es considera convenient la implantació de programes estables d’educació i PdS en el medi escolar. El centre educatiu hauria d’incloure l’EpS en el seu currículum, de manera que pugui anar assolint els objectius d’una escola promotora de salut. D’aquesta manera, es reconeixeria el dret de les persones a la felicitat, que no és només l’obtenció d’un benestar físic, sinó també d’un equilibri afectiu i emocional, en un medi social saludable (OMS, 1997). Actualment, existeix una gran diversitat en les maneres de tractar l’EpS a l’àmbit escolar (Gavidia & Rodes, 1996). Els manuals escolars actuals no constitueixen un referent suficient ni un recurs adequat perquè el professorat desenvolupi l’EpS a l’aula, ja que l’alumnat no para l’atenció suficient a pesar de ser considerada una matèria transversal i, quan ho fa, les orientacions proposades no mobilitzen actituds i conductes (Gavidia, 2003).

Les principals dificultats que ens trobem a l’hora de dur a terme programes d’EpS a les escoles són les següents:

Resistència dels mestres mateixos per falta de temps.
Falta d’una política global de PdS a l’escola.
Falta de coordinació institucional entre les diferents administracions.
Falta de continuïtat de les activitats i/o els programes.
Poca investigació en el medi escolar, ja que aquesta no està incentivada. Això implica una manca d’avaluació de les experiències que s’han dut a terme.
Invasió dels professionals de la salut, moltes vegades des d’una perspectiva d’intervencions puntuals (com, per exemple, una xerrada sobre anticoncepció) i no com una estratègia integral i global que permeti modificar hàbits i actituds, i no sols donar coneixements.

Perquè els projectes d’EpS des de l’entorn escolar tinguin èxit, s’aconsella:

Que siguin objectius comuns per a tota l’escola.
Que els objectius de PdS que es vulguin treballar quedin escrits al projecte curricular del centre.
Que es discuteixin al Consell Escolar.
Que es treballin amb el professorat, l’alumnat i els pares mitjançant les escoles de pares i/o APIMAS.
Que es treballin en coordinació amb l’equip de salut de la zona (professionals d’Atenció Primària).
Que hi intervinguin, quan sigui possible, líders socials de la comunitat on hi hagi l’escola.

Criteris per a la realització d’un projecte d’EpS segons la XEEPS a Espanya (REEPS, 1998)

1. Promoure de manera activa l’autoestima de tot l’alumnat, potenciar-ne el desenvolupament psicosocial i capacitar la joventut perquè pugui prendre les seves pròpies decisions.
2. Aprofitar qualsevol ocasió per millorar l’entorn físic que constitueix el centre educatiu mitjançant l’elaboració de mesures de salut i seguretat, el seguiment de la seva aplicació i la implantació d’unes estructures de gestió apropiades.
3. Fomentar llaços sòlids entre el centre, la família i la comunitat.
4. Establir relacions de col·laboració entre les escoles primàries i secundàries associades per elaborar programes coherents i coordinats d’EpS.
5. Conferir al professorat un paper de referència per a les qüestions relatives a la salut i potenciar el seu paper protagonista en EpS, facilitant-li la formació adequada en PdS.
6. Aprofitar el potencial educatiu dels diferents serveis de salut com a suport al programa d’EpS, fomentant la responsabilitat compartida i l’estreta col·laboració entre els serveis educatius i sanitaris.
7. El currículum en PdS proporciona oportunitats per aprendre i comprendre, i també per adquirir hàbits de vida essencials; a més, ha d’adaptar-se a les necessitats tant actuals com futures.

Per citar l’article

“Bennassar, V. i Bauzá. M. Ll. (2008). Promoció i educació per a la salut en el medi escolar: les escoles promotores de salut. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 237-246. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bennassar/index.html de l’article en (posar data)”