El plor com a mitjà de comunicació
Normalment, quan els adults sentim plorar un fillet, ens interessam per ell (sigui o no el nostre fill) i, si és a la nostra mà, farem tant com sigui possible per consolar-lo.
Però interpretar què li passa a un nadó no és sempre fàcil, sobretot les primeres setmanes.
El que us proposam és que tingueu uns segons de contenció en el moment d'atendre el vostre fill, estigueu tranquils per poder escoltar el seu plor, mirar els gests corporals... El nadó pot tenir gana, fred, calor, son, es pot sentir amb necessitat de companyia... El seu cervell ha de posar un límit a l'excés d'estímuls que li arriben (llum, sorolls, tacte, sensacions desagradables...), durant nou mesos ha viscut al «paradís» uterí, i de cop tot ha canviat radicalment.
Quan un nadó plora se l'ha d'atendre sempre, no és un malcriat, no és el moment de fer-lo plorar perquè s'acostumi a... Quan un nadó plora és perquè té una necessitat, i ell tot sol no la pot solucionar, necessita l'adult. Aquesta etapa d'absoluta dependència pot ser esgotadora per als pares, hi haurà dies de tot, i a més, cada bebè és particular.
L'entorn proper: avis, amics, veïns, Internet..., possiblement us donarà diverses «receptes» i indicacions... De vegades ens seran d'ajuda i d'altres ens produiran encara més confusió.
Si escoltau el vostre fill, i escoltau els vostres propis sentiments, trobareu la manera de redreçar les coses.
Els nens no necessiten pares sobrehumans o perfectes (no n'hi ha). Sempre se les han arreglat bastant bé amb pares suficientment bons: els que els han tocat en sort.
La vida quotidiana amb un infant petit està feta de centenars de minuts de situacions aparentment poc rellevants: canvi de bolquers, estona del pit o biberó, fer el rotet, posar-lo a dormir, banyar-lo... Gaudiu d'aquests petits moments, buscau el contacte pell amb pell amb el vostre bebè, sobretot els pares que habitualment passen menys estones amb el fill.
El nadó se sent segur si l'embolicam amb robes càlides i el sostenim a prop nostre, tractau-lo amb delicadesa, parlau-li amb veu afectuosa (alguns pares es poden sentir «ridículs» parlant a un bebè, provau de fer-ho a cau d'orella)... Les reaccions del bebè seran la vostra millor guia per saber com heu d’atendre'l.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Garcia, A. (2009). Quan neix una mare? Xerrada per a mares gestants: la vinculacióIN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa , V. 2, n. 1, PAGINES 121-126. Consultado en "http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/garcia/index.html en (poner fecha) )”
