Justificació del projecte
Hi ha tres objectius bàsics que marquen l’orientació formativa de l’escola cap a les famílies al llarg de tota l’educació bàsica:
- Servir de canal de revisió i aprenentatge en els temes relacionats amb l’educació dels fills/es.
- Potenciar la comunicació sobre les situacions que es viuen en la família, creant un ambient de col·laboració i confiança mútua.
- Augmentar la cooperació de les famílies amb l’escola, oferint-los camps concrets d’actuació.
Les raons que justifiquen la creació d’aquest projecte són:
- Població amb diverses arrels culturals.
- Dificultats de referència dels models socials propis de la comunitat.
- Falta de motivació i interès pels aprenentatges escolars.
- Pobresa d’estímuls per als infants.
Cada vegada amb més freqüència els mestres d’infantil sentim demandes d’ajuda, sobretot de les mares (encara són elles les que més s’ocupen de l’educació dels fills), del tipus: «Es que ya no puedo con él», «Es que no sé que tengo que hacer para que me obedezca», «Estoy desesperada, este niño/a puede conmigo»..., i és ben cert que ens trobam amb un nombre creixent d’infants amb una manca d’hàbits, intolerància cap a la frustració, comportaments típics de manca de normes clares...
Volem oferir mitjançant aquest projecte una plataforma de descobriment i aprenentatge col·laboratiu, creant un ambient de participació oberta i de compartiment d’experiències, dubtes i preocupacions.
Per aquest motiu, consideram imprescindible la seva col·laboració per generalitzar, refermar i reforçar l’adquisició d’hàbits. Està demostrat que una correcta col·laboració de les famílies disminueix les probabilitats de fracàs escolar i augmenta les possibilitats d’èxit. Però, a més a més, hi ha diversos autors i especialistes que donen suport a la necessitat de realitzar activitats de formació per a les famílies.
El desig de les famílies de desenvolupar adequadament aquest rol, especialment en èpoques de ràpids canvis on s’han d’enfrontar amb circumstàncies canviants, requereix revisar les seves funcions bàsiques i assolir nous rols (Brock, Oertwein i Coufal, 1993).
Els processos de nuclearització familiar, l’erosió de la comunitat, la distància geogràfica de les generacions familiars i l’augment del treball fora de la llar. (Harmin i Brim, 1980).
L’augment de la incidència del divorci i les famílies reconstituïdes, l’abús i la negligència infantil, els problemes emocionals... (Hicks i Williams, 1981)
La creença de les famílies que el fet de ser pares en l’actualitat és més dur que en el passat (problemes emocionals, depressions infantils, drogues, suïcidis en adolescents...). (Fine i Henry 1991).
L’entrada en la paternitat/maternitat duu àmplies transformacions en la vida de les persones, ja que constitueix un continu i complex procés d’adaptació al rol patern (Cataldo, 1991), especialment en les successives fases de paternitat que reflecteixen les noves responsabilitats que hauran d’afrontar (Galinsky 1981, Wapner 1993).
L'educació dels nins i l’educació dels pares són els instruments més assequibles i eficaços per incrementar la capacitat de les nacions per cobrir les necessitats i assolir les aspiracions de desenvolupament humà (escola transformadora) (Hobbs, Dokecki, Hoover-Dempsey, Moroney, Shayne i Weeks 1984).
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Vidal, E., Tejera, A. i Garcias, L. (2009). Projecte puja’t al tren IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa , V. 2, n. 1, PAGINES 99-104. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/vidal-garcias/index.html en (poner fecha) )”
