IN - LogotipoAntoni Giner Tarrida - La  tutoria i el tutor avui

Educació i tutoria

Si observem la realitat social i educativa d’avui, trobem que hi ha molts factors que han propiciat que les atribucions del professorat hagin anat variant aquests últims anys i que les seves tasques en el treball tutorial cada cop siguin més àmplies. Un dels principals causants és la gran diversitat que es dóna a les aules, interpretant diversitat en el sentit més ampli de la paraula. Només fa falta donar una mirada a les aules per constatar-ho, i tot apunta que cada cop anirà a més.  Això comporta una necessitat d’acompanyament en el creixement personal de l’alumnat per a que pugui entendre i moure’s millor dins la societat, que cada cop és més complexa.

Aquesta situació desperta una necessitat real de propiciar la convivència entre les diverses cultures i subcultures, i les diferents formes d’enfocar la vida i d’entendre la vida. Totes aquestes persones tenen la seva parcel·leta de poder i d’influència i, com diu Bauman (2007) “l’atorgament de poder requereix la construcció i reconstrucció de lligams entre persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres en l’esforç continu de crear un món on sigui possible la convivència hospitalària i amistosa, i la cooperació mútuament enriquidora entre homes i dones que s’esforcen per assolir l’autoestima, el desenvolupament de les seves facultats latents i la utilització adequada de les seves aptituds”.

Així ens ho expressa també en Rychen (2003), quan ens diu que és necessari “reforçar la cohesió social i fomentar un sentiment de consciència i responsabilitat cívica “.

En aquest sentit també ho constaten Josep Puig i Xus Martin (2007) quan aboguen per un model basat en l’educació on “la voluntat és obtenir èxit tant en la transmissió de coneixements com en la formació personal i social de l’alumnat. Això significa que no es pot donar el mateix tractament a tots els nois i noies, sinó que se’ls ha de donar allò que en cada moment necessita cadascú”.

Plantejats aquests objectius la tasca tutorial pren unes dimensions molt importants. A l’hora de plantejar què se li ha de donar a cada alumne i en quin moment, ens trobem amb un altre factor que s’ha de tenir en compte i que condiciona la feina del tutor, que és saber en que s’ha de formar a l’alumnat. Cada cop és més clar que el que li ensenyem avui, el més probable és que d’aquí a poc temps estigui desfasat; per tant, la pregunta que ens fem és: què hem d’ensenyar?  I el més important i en primer lloc, amb quina finalitat? Per passar a preguntar-nos posteriorment, com ho hem de fer?

La societat canvia ràpidament i la capacitat d’adaptació del nostre alumnat, i de retruc del professorat, és essencial. La capacitat de reconstruir-se com a persona i d’adaptar-se a noves situacions suposarà una formació i un aprenentatge al llarg de la vida. Per tant, es fa precís un acompanyament, una orientació per possibilitar i encaixar en aquests canvis.

Com comenta Adell (2009) “el rol del tutor és una peça clau per el desenvolupament personal i de progrés de l’alumnat”, i afegiríem, del desenvolupament de  la societat en general.

Com també ens comenta Miquel Martinez (1998) “l’escola ha d’anar assumint,  en el període previ als 16 anys, funcions de formació humana...” i més endavant ens diu “ L’educació de la sensibilitat i de les capacitats humanes no relacionades amb la dimensió productiva s’han de considerar objectius pedagògics basics...”

Cyrulnik (2002) va fer una aportació molt interessant en referència a la resiliència de les persones i la importància de l’educació. Aplicat a l’escola i  als nens, veiem que el tutor aquí hi té molt a fer. És un pilar que potencia la resiliència de l’alumnat de forma exponencial, una tutoria personalitzada és un factor de protecció de primer ordre, que incrementarà el creixement de l’alumnat i la millora dels seus aprenentatges.  En aquest sentit faig referència a la recerca duta a terme per Saumell (2007), i concretada en el Projecte Escolta’m de l’ICE de la UB, on es constata que quan es dóna una tutoria personalitzada continuada on es valora a la persona i se l’escolta, la capacitat d’afrontar entorns complicats es veu augmentada, tenint com a conseqüències visibles a l’escola una millora dels resultats en els seus aprenentatges i les seves estratègies relacionals. S’aconsegueix una millora de la convivència en els centres que apliquen aquest projecte.

Tot això, porta a plantejar la necessitat d’una acció tutorial forta , coordinada, que arribi a tot l’alumnat i que sigui de qualitat. Una acció tutorial conduïda i liderada pel tutor o tutora a qui se li ha assignat un grup d’alumnes per  acompanyar durant un temps concret i específic amb uns objectius a sovint poc definits.

 La LOE ha estat un pas més per fer arribar l’acció tutorial al sistema educatiu. El seu articulat és clar, el tutor dins del sistema educatiu pren un pes específic, amb moltes tasques a realitzar per ajudar al creixement del seu alumnat, de moment sobre el paper, ara s’ha de veure com s’arriba per arribar a fer el canvi. El professorat és el mateix, però es preveuen recursos i activitats formatives.

 

Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966

Per citar l'article

“Giner, A. (2011). La tutoria i el tutor avui. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 95-102. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/giner/index.html en (poner fecha)”