3. Dues propostes concretes
Amb la finalitat d’oferir una visió més completa de l’experiència duita a terme, hem cregut oportú presentar dues unitats didàctiques incloses dins la nostra proposta d’una educació plurilingüe. Aquestes van ser elaborades al projecte EVLANG “Éveil aux langues à l’ecole primaire” dins el marc de l’acció Socrates Lingua 2, que atenia a la creació i avaluació d’eines didàctiques. Les activitats EVLANG comporten el treball amb vàries llengües i utilitzen el mecanisme del contrast, la comparança i la discriminació entre elles per a estimular la reflexió (Candelier, 2003). Així, les UD que exposam, plantegen exercicis sobre diversitat de llengües i cultures.
El material original* el conformen un recull d’orientacions per als docents, on s’explica de manera exhaustiva cada una de les sessions de les UD; un diari del mestre, per a reflexionar sobre la feina feta, materials per a l’alumnat i documents sonors. Aquí se n’ofereix un resum.
3.1. Les llengües dia a dia**
Aquesta unitat didàctica té com a objectiu principal descobrir els noms dels dies de la setmana en diverses llengües i deduir-ne un principi de formació de paraules per composició.
Els cursos a qui s’adreça són els dos darrers de primària i els primers de secundària.
Les llengües que es treballen són l’alemany, l’àrab, el grec, l’hebreu, l’italià, el portuguès, l’anglès, el francès i el gal·lès.
La duració és de 4 o 5 sessions de 30 a 45 minuts.
3.1.1.Descripció global de les activitats
El procediment general consisteix, en primer lloc, en fer descobrir als alumnes els noms dels dies de la setmana en diferents idiomes. Aquests estan escrits en targetes i desordenats. Recolzant-se en l’escriptura, als estudiants se’ls convida a classificar els noms dels dies llengua per llengua. Per a verificar la seva classificació, escolten els noms dels dies de la setmana en les mateixes llengües, enregistrades a un CD. Llavors se’ls demana que ordenin les paraules de cada una de les llengües, recolzant-se novament en l’audició. El que es pretén és desenvolupar la seva discriminació auditiva de sons no habituals,i la capacitat d’establir correspondències grafia-so diferents a les correspondències habituals. També es cerca tant desenvolupar l’atenció en la forma escrita, com la competència d’identificar la repetició de parts comunes, per finalment deduir un principi de formació paraules per composició.
Descobreixen també lletres (alfabets) no habituals, com és el cas de l’àrab i l’hebreu, que no els permeten recolzar-se en l’audició del CD per ordenar els noms dels dies. Es recorre llavors a calendaris autèntics, que focalitzen una altra vegada l’atenció en la forma escrita i conscienciant-los de l’existència de sentits de lectura diferents de l’esquerre-dreta habitual.
Aquest suport didàctic pretén també contribuir al desenvolupament d’actituds positives en front a la diversitat.
3.1.2. Visió general de les sessions
Sessió |
Activitats |
Llengües de treball |
Documents |
Interdisciplinarietat / transversalitat |
Sessió 1 |
Descobrir els noms escrits dels dies de la setmana en 6 llengües, desordenades. Els alumnes proposen una classificació per llengües i justifiquen la seva elecció. |
alemany àrab |
escrits |
(eventualment) |
Sessió 2 |
S’escolten tres de les sis llengües treballades el dia anterior. Els alumnes verifiquen la classificació efectuada a la sessió 1 i ordenen els noms dels dies en cada llengua (Quan sigui possible a partir de l’audició). |
alemany grec |
escrits i sonors |
Descobriment cultural del país |
Sessió 3 |
Treball específic amb un calendari àrab autèntic: ordenar els dies, identificació de la direcció de la lectura. |
àrab |
escrits i sonors |
arts plàstiques: cal·ligrafia (àrab) |
Sessió 4 |
Audició de les tres llengües restants. Idèntiques activitats que a la sessió 2 |
italià portuguès hebreu |
escrits i sonors |
arts plàstiques: cal·ligrafia (hebreu); descobriment cultural dels països |
Sessió 5 (opcional) |
Verificació-consolidació, de les capacitats adquirides durant les sessions precedents: classificació a partir de l’escriptura, verificació i ordenació a partir del CD de tres noves llengües d’alfabet llatí. |
anglès francès gal·lès |
escrits i sonors |
descobriment cultural dels països. |
3.2. 1, 2, 3... 4000 llengües ***
Aquesta UD té com a objectiu descobrir les relacions entre les llengües i el seu agrupament en famílies lingüístiques.
Els cursos a qui s’adreça són 6è de primària i 1r de secundària.
Les llengües que es treballen són: alsacià, basc, coreà, croat, txec, finès, gaèlic (irlandès), hindi, hongarès, italià, khmer (cambotjà), neerlandès, noruec, occità, persa, polonès, portuguès, romanès, romaní, rus, wolof
La duració és de cinc sessions de 30 a 40 minuts.
3.2.1.Descripció global de les activitats
Aquesta unitat té l'objectiu de fer descobrir l'existència de famílies de llengües. Es parteix de les famílies "properes" als alumnes, és a dir, de les llengües romàniques i germàniques, i de manera progressiva s'arriba a plantejar-se l'existència d'una única llengua que seria l'origen de totes les altres. Es passa per la família indoeuropea i s'evoquen ràpidament les altres grans famílies. Aquests descobriments es fan a partir de la constatació de les semblances o diferències en la manera de comptar de l'1 al 8 en unes 20 llengües. La primera aproximació es realitza mitjançant documents escrits. Tot seguit es combina l'audició amb l'observació de l'escriptura. Es dóna importància a la localització geogràfica de les llengües i de les famílies lingüístiques. Aquesta unitat pot ser un punt de partida per a un treball sobre la prehistòria.
També es pot prendre com a referència les dues mans (la base 10) i fer un treball amb la numeració i la cultura.
3.2.2. Detall de la primera sessió
Aquesta primera sessió planteja l'activitat d'introducció i activació dels coneixements previs de tota la unitat. Es fa a partir d'un document en portuguès, el títol de la unitat didàctica. Així se centra l'atenció de l'alumnat sobre les possibilitat de comprendre altres llengües i en concret la numeració.
En un segon moment es proposa una recerca a partir del números 1 al 8 en nou llengües diferents que pertanyen a tres famílies de llengües indoeuropees. La consigna del treball és molt oberta perquè els nois i noies facin una recerca el més oberta possible.
El material consta de diferents fitxes (cartes) que representen flors amb 8 pètals. Cal pensar que els nois i noies agruparan les fitxes que són de la mateixa família. Al final, el mestre o mestra introduirà la noció de "família lingüística" y dirà los noms de les tres famílies.
Objectius
- Reconèixer en la llengua escrita l’existència de pareguts entre les paraules de llengües diferents.
- Ser capaç de reagrupar les llengües en funció de pareguts constatats (en la llengua escrita) entre els elements lexicals.
- Saber que els grups de llengües que s’assemblen constitueixen el que anomenam les “famílies de llengües”.
- Saber que existeixen tres famílies de llengües anomenades “llengües romàniques”, “llengües germàniques” i “llengües eslaves” i conèixer-ne el nom d’algunes d’aquestes.
Material
- La frase Uma, duas, três... quatro mil línguas, retallada en els seus components.
- 16 fitxes del material per a l’alumnat.
Desenvolupament
1.- Posada en situació
Es tracta de composar en portuguès la frase que significa 1, 2, 3 ... 4000 llengües:
Uma, duas, três... quatro mil línguas.
Es donaran els cinc elements per separat. Direm, per exemple, que es tracta d’un document secret que ens revela una de las riqueses més importants del món. Explicarem que aquest document s’ha trobat complet, però repartit en diversos fragments.
La consigna donada als alumnes serà que recomposin el document ordenadament i el tradueixin al català.
Les modalitats d’aquesta activitat de descobriment poden ser molt diverses (treball individual, col·lectiu, en grup …). Si el mestre o la mestra sap que té a la classe alumnes que parlen portuguès, tractarà d’implicar-los el millor possible a l’activitat.
Aquesta posada en situació té com a objectiu que els alumnes prenguin consciència de la possibilitat que han tengut d’entendre la numeració en portuguès gràcies a les similituds amb el català. Cridam així la seva atenció sobre els fenòmens de parescuts/diferències entre llengües, determinants en la situació d’investigació.
2. Situació d’ investigació
- Fer grups de 3 o 4 alumnes.
- Distribuir a cada grup un joc de 16 fitxes retallades, prèviament mesclades.
- Demanar: “Què podem fer amb tot això?”
- Indicar que cada grup ha de fer una proposta per a presentar als altres grups.
3.- Síntesis-estructuració, fixació
- Presentació per part de cada grup de les seves propostes i justificació de les mateixes.
- Al final d’aquesta etapa, han de poder arribar a las següents constatacions:
- Hi ha tres grups de fitxes, que corresponen a llengües que s’assemblen. Podem, doncs, parlar de “famílies de llengües” (els ajudarà el material de colors).
- N.B.: és suficient amb una aproximació superficial de la noció de família de llengües: una família = un conjunt de llengües que es pareixen. Desenvoluparem i precisarem aquesta noció a la sessió 4.
Aquestes tres famílies són:
- les llengües germàniques: alsacià, neerlandès, noruec;
- les llengües eslaves: croata, polonès, txec;
- les llengües romàniques: italià, occità, romanès – a les que s’afegiran el portuguès i el català a partir de les semblances constatades.
Es pot fer que l’alumnat escolti el so de les paraules que acaben de classificar.
* "L'éveil aux langues dans l’Ecole Primaire" - Projet Socrates/Lingua 42137-CP-1-97-FR-Lingua-LD. Posteriorment va continuar a Jaling, Projet Socrates Comenius 95040-1-CP-2001-1-DE-Comenius-C21
** Les llengües dia dia. Material elaborat per Candelier, M. i l’equip d’Evereux. Universitat René Descartes. Paris V. Traducció Noguerol, A. i Unamuno, V. UAB, Departament de Didàctica de la Llengua.
*** 1, 2, 3…4000 llengües! Material elaborat per Candelier, M., Macaire, D. i Warton, S. Université René Descartes. Paris V. Traducció Noguerol, A. i Vilà, N. UAB, Departament de Didàctica de la Llengua
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Rosselló V. (2011). Cap a una educació plurilingüe: una proposta d’investigació-acció. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 3-18. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/rossello/index.html en (poner fecha)”
