Discussió
Després de desenvolupar la nostra proposta d’intervenció educativa, volem anar més enllà quant a les adaptacions i actituds que hauria de tenir en compte el professor d’educació física, en el cas de dur a terme una unitat didàctica com l’exposada.
Anteriorment, s’han indicat tots els punts i processos que ha de contemplar una unitat didàctica de caràcter general. Però en el nostre cas i atès el tema que ens ocupa, ens veim obligats a tenir un control més exhaustiu de diversos aspectes referents a l’aplicació d’un programa físicoesportiu a una classe de secundària amb joves socialment desfavorits.
A continuació, basant-nos en Pardo (2008) exposam possibles estratègies a tenir en compte a l’hora de dur a terme una proposta d’intervenció com l’explicada anteriorment:
Canviar les regles: Per fomentar la participació, canviem les normes d’un joc o esport.
Fer grups/equips: Hellison proposa elegir capitans que tenguin la responsabilitat de fer els equips de manera equilibrada i on tots estiguin disposats a participar. Nosaltres en aquest punt ja hem especificant que intentaríem formar grups heterogenis, canviant-los a cada sessió de la unitat didàctica.
Modificar la tasca: Per motivar la participació de l’alumnat.
Redefinir l’èxit: No es tracta d’evitar la competició, sinó que en determinades ocasions es poden donar opcions per a que aquells que vulguin competir ho fagin, i els que no puguin seguir practicant d’una forma més lúdica. A més, és fonamental que els alumnes siguin conscients de què la millora personal és una mostra d’èxit.
Escala d’intensitat: Es planteja als estudiants que de manera personal s’assignin un número entre el 10 (esforç total) i el 0 (sense esforç), en funció de l’esforç que pensen mostrar en una activitat concreta. Llavors es pot reflexionar sobre les implicacions que té en un grup que un dels components no s’esforci.
Pla personal de treball: Per donar més autonomia als alumnes, ells mateixos realitzen el seu pla de treball amb l’ajuda del professor. Aquest pla de treball ha d’estar basat no només en els seus interessos, sinó també en les seves necessitats.
Objectius de grup: Es divideix la classe en petits grups per elaborar una llista d’objectius a conseguir durant una activitat. Així cada alumne, segons les seves possibilitats, ajuda a assolir l’objectiu comú.
Entrenament recíproc: En petits grups, assumir diferents rols durant les activitats (professor/entrenador i alumne/esportista).
El rol del líder: Possibilitar a tots els alumnes dirigir una part d’alguna de les sessions.
Donar responsabilitats a alumnes de cursos superiors.
Igualment, Hellison a Pardo (2008) proposa una sèrie d’estratègies per resoldre situacions conflictives que es poden donar en els transcórrer de les diferents sessions:
- El ‘principio del acordeón’: Es tracta de reduir o augmentar el temps assignat a una activitat en funció del comportament que hagin tengut els alumnes durant la sessió. Aquesta estratègia convé individualitzar-la, ja que no és just penalitzar a tota la classe pel mal comportament d’uns pocs.
- Progressiva separació del grup: Aquesta estratègia va dirigida als alumnes que, en un moment donat, no volen participar a les activitats. Es possibilitarà la separació del grup i igualment la seva reincorporació, sempre i quan s’analitzi la situació amb el professor i es proposi un nou pla de treball. En el cas de no arribar a un acord, s’haurà d’optar per expulsar l’alumne del programa. Hellison a Pardo (2008) diu: “Algunos estudiantes deberían tener el derecho a salir de los programas que no funcionan para ellos y en los que su presencia reduce la eficacia del programa para los demás” (p. 53)
- Temps mort: Si durant la sessió ocorr algun conflicte important, es pot aturar la classe demanant un temps mort. Tot seguit, alumnes i professor intentar solventar el conflicte sorgit.
- La ‘ley de la abuela’: Consisteix en l’acord de realitzar una activitat que no agrada a l’alumne per llavors poder realitzar la que més li agrada. Així es possibilita que l’alumnat conegui noves i diferents activitats.
- Els àrbitres són ells mateixos: Es tracta de fomentar que els estudiants prenguin la responsabilitat per solucionar els seus propis conflictes.
- Tribunal de l’esport: Tres alumnes son elegits per la classe per prendre decisions a l’hora de resoldre un conflicte a on no s’arriba a un acord.
- Banqueta de diàleg: Si sorgeix un conflicte entre dos alumnes, poden anar a dialogar a la banqueta per solucionar-ho.
- Pla d’emergència: Abans de començar una activitat, es pot pactar un pla d’emergència per solucionar conflictes sorgits durant l’activitat. Per exemple, llançant una moneda a l’aire, havent decidit abans ‘cara o creu’.
- El decàleg: Consisteix en què els mateix alumnes elaborin les deu normes que regiran l’activitat a realitzar. Si no funcionen, es refaran fins que siguin efectives.
Per finalitzar, cal destacar els beneficis que pot tenir el fet de mantenir en tot moment grups heterogenis de treball. D’aquesta manera, facilitam l’ajuda i les relacions entre companys amb diferent nivell de comprensió, condició física, motivació,... El alumnes amb més dificultat poden prendre com a models alguns dels seus companys, sempre des del tracte entre iguals i el respecte per la diversitat humana, bases de l’educació inclusiva.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l'article
“Muñoz Socias, A. J.,(2011). L’activitat física i l’esport com a mitjà d’integració social i transmissió de valors a joves socialment desfavorits. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, PAGINES 19-38. Consultado en http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/munoz/index.html en (poner fecha)”
