IN - LogotipoParlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves.  Neus González, Dolors Bosch i Montserrat Casas.

1. Antecedents de la investigació

Per trobar els arrels més properes d’aquesta investigació ens hauríem de situar a la última dècada del segle passat. Pilar Benejam, era directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es constituí un grup de treball, coordinat per Jaume Jorba i Àngels Prat, en el que hi participà professorat de diferents disciplines per estudiar i treballar en l’ús de la llengua en les diferents àrees curriculars.

En el curs 1999-2000, es creà un grup de treball format per professorat de la UAB a i de diferents centres d’Educació Secundària, tots ells amb una llarga experiència docent. La preocupació general del grup era aprofundir sobre els continguts curriculars de les Ciències Socials (CCSS) en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), per analitzar i aprofundir sobre què calia aprendre des de tres perspectives: des de el saber, des de el saber fer i estar i des del saber conviure amb els altres.

En el curs 2000-01 es consolida i s’amplia el grup. Es concreta el treball en una investigació que pretenem presentar en aquest artícle(29). La investigació se centra en les competències lingüístiques que els estudiants haurien d’adquirir per aprendre i comunicar CCSS i també en proposar estratègies i propostes àgils, senzilles, útils i assequibles per a facilitar la seva generalització i aplicació en l’ensenyament de les CCSS, en contextos diversos.

Partim del convenciment que el llenguatge és l’instrument fonamental de la comunicació i que el domini de les competències lingüístiques permet expressar i compartir el que s’ha après. En la mesura que els estudiants comparteixen i contrasten els seus coneixements, les seves opinions i els seus dubtes amb altres companys, tenen més possibilitats de comprendre i d’interpretar com és la societat on viuen.

Ens referim, de manera especial a aquelles competències lingüístiques que són mes habituals en l’aprenentatge de les CCSS, com són: la descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació, que són la base de la formació democràtica dels joves. Qui té capacitat per raonar, justificar i defensar els seus punts de vista i de saber escoltar i respectar les opinions dels altres, té les bases per a rebutjar dogmatismes i per a participar activament en una societat democràtica.

Així doncs, les competències bàsiques d’una formació democràtica són aquelles que afavoreixen l’autonomia de les persones per a prendre decisions i compromisos, defensar els deures i els drets de la ciutadania democràtica, potenciar la cooperació, la participació, el diàleg, la solidaritat i el respecte.
Com afirma Lemke (1997), la interacció social i el coneixement compartit ha de situar-se en la construcció dels significats socials. Els estudiants han d’aprendre a combinar els significats científics propis de les CCSS amb les competències lingüístiques adequades per a construir-los i comunicar-los. L’ús de la llengua en l’aprenentatge de les CCSS és un factor determinant per a la formació del pensament social, crític i democràtic.

29. La recerca s’ha realitzat gràcies a un conveni de col·laboració entre la Fundació Jaume Bofill, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Universidad Autónoma de Barcelona. “La justificació i l’argumentació en CCSS. Competències bàsiques en la formació democràtica dels jove” iniciada el curs 2001-2002 i que finalitza en juny del 2004. Participen: Victòria Barceló, Dolors Bosch, Roser Canals, Antoni Domènech, Dolors Freixenet, Carles García, Neus Gonzalez, Montserrat Oriol, Miquel Sánchez. Coordina: Montserrat Casas. En el primer any participarn també: Pilar Reverté i Juan Antonio Guzman.

Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966

Per citar l’article

“González, N., Bosch, D., Casas, M. (2008). Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 139-170. Consultado en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bosch_glez_casas/index.html de l’article en (posar data)”