2. Context educatiu i de relació, com a punt de partida
En aquesta apartat es pretén fer una reflexió sobre les conviccions educatives de les que es parteix i que determinen una manera d’entendre l’acció formadora a l’aula i al centre. Per tant aquestes reflexions serveixen de punt de referència, i també de requisit, per entendre i aplicar la proposta didàctica que es planteja més endavant.
Aquest punt de referència es subdivideix en dos grans principis:
Les finalitats educatives de l’àrea de Ciències Socials. Es pretén fer una reflexió sobre què s’entén per ensenyar i per aprendre i comprendre. Tots dos aspectes, van estretament lligats a la formació democràtica dels joves.
El segon apartat fa referència al context educatiu i didàctic en el que es treballa i quins són els criteris que orienten la intervenció educativa i didàctica que es vol potenciar. Ens fixarem només dos aspectes:
1) Criteris per a la selecció dels continguts conceptuals, de manera que els estudiants puguin adquirir esquemes mentals d’anàlisi, que els faciliti una major comprensió del món que els envolta,
2) Criteris didàctics per facilitar la comunicació i l’intercalis en la construcció del coneixement. Aquest enfocament didàctic és imprescindible per a poder treballar les competències lingüístiques i per a potenciar actituds i comportaments democràtics.
2.1. Finalitats educatives. Educar per a comprendre
Així diu Morin (2000) que el problema de la comprensió és fonamental per als éssers humans. D’aquí que es consideri que algunes de les finalitats de l’educació siguin:
Posar als nois i noies en contacte amb el saber científic perquè siguin capaços d’analitzar, interpretar i relativitzar el coneixement, de manera que puguin analitzar i seleccionar críticament els múltiples fluxos informatius. El saber és extens, canviant i amb data de caducitat, el que implica que l’ensenyament s’orienti més cap el domini dels sabers bàsics i dels instruments que permetin a l’estudiant aprendre i a actualitzar els seus coneixements al llarg de tota la vida, que cap a un acumulació de sabers que estan condemnats a convertir-se en caducs i obsolets en un futur no gaire llunyà. Aquests coneixements o sabers, han de tenir com objectiu principal que l’estudiant aprengui esquemes d’anàlisi o marcs de referència que li permetin analitzar i comprendre el món, i interpretar els problemes més rellevants de la societat.
Formar ciutadans compromesos, responsables i autònoms que tinguin profundament arrelats els valors democràtics en les seves maneres de pensar i d’actuar. Així doncs, la segona finalitat educativa és capacitar als estudiants per a situar-se en el complex món globalitzat, en el que s’han trencat les fronteres de la informació, de la comunicació i de l’aprenentatge. Cal facilitar a l’estudiant les estructures i els instruments adequats per convertir la informació en coneixement. Per això és necessari saber-se informar adequadament, buscar explicacions als fets i fenòmens per fer comprensible la informació, saber aprofundir en les raons i arguments que justifiquin els seus sabers, conviccions i opinions, i ser capaç de comunicar les seves idees, pensaments i creences amb claredat i coherència, i saber defensar els seus punts de vista amb arguments forts i coherents. Tot això comporta saber-se posar en el lloc de l’altre, saber dialogar utilitzant raons elaborades i pertinents, saber escoltar i saber modificar el seu punt de vista si els arguments de l’altre són convincents.
Preparar als estudiants per a saber comunicar els seus coneixements, opinions, sentiments i decisions amb explicacions, justificacions i argumentacions ben fonamentades. Per tant, la tercera finalitat de l’educació, relacionada evidentment amb la primera i amb la segona, se centra en la formació de la personalitat. Una formació centrada en la convicció democràtica, que entén la diversitat i el dret a la diferència com una riquesa cultural i social, i rebutja la desigualtat com una font d’injustícia social. És a dir, un sistema de valors, d’actituds i de comportaments que eduquen per el reconeixement de la racionalitat, de la llibertat i de l’equitat. És la formació de ciutadans compromesos, responsables i autònoms, amb la capacitat de prendre compromisos individuals i col·lectius, per a millorar el futur i per a contribuir a la formació d’una societat més justa i més solidària.
Entendre la complexitat i les interrelacions dels fets i fenòmens socials, naturals, socials, culturals, econòmics i polítics, per a poder entendre les seves interrelacions, interconexions i interdependències. Saber analitzar i entendre les relacions entre el nord i el sud, entre rics i pobres per a comprendre que el món és molt divers i profundament desigual
2.2. La formació democràtica de la ciutadania, objectiu prioritari de la institució escolar
És a l’escola on s’aprenen continguts i es construeixen coneixements, on es desenvolupen capacitats i habilitats, on s’adquireixen competències i on es forma la personalitat o la manera de ser. Per aconseguir-ho cal que els mestres estiguin atents i tinguin clar: “què volen ensenyar” i “com ho volen ensenyar” a la vegada que han de tenir clar “com aprenen els nois i noies”. Per tant, això suposa que el mestre ha de prendre unes quantes decisions molt importants per a donar resposta a les qüestions formulades fa un moment. Aquestes decisions es poden sintetitzar en tres grans preguntes que és imprescindible que es faci el professorat: Quins criteris utilitzaré per a seleccionar els continguts curriculars ? Quina és la meva opció metodològica i didàctica? Quins són els criteris que regeixen l’organització i la comunicació de la institució escolar?
2.2.1. Quins criteris utilitzaré per a seleccionar els continguts curriculars ? Els conceptes socials clau
Aquesta proposta sorgeix d’una recerca (Benejam 1995) que finalitza ara fa uns deu anys i on participen professors de diverses universitats espanyoles. L’objectiu és determinar quins són els conceptes socials clau que poden orientar la presa de decisions dels docents. D’aquella recerca en van sorgir set, tot i que actualment s’està plantejant la necessitat d’incloure un altre, però encara no està del tot definit: la sostenibilitat.
La proposta és la següent, i és la que està orientant el moment de decidir quins continguts ensenyar per a molts docents, tant d’educació primària com de secundària.
Identitat - alteritat. Convivim amb els altres. Treballar aquest concepte permet prendre consciència de les capacitats, les creences i els interessos propis, així com conèixer els dels altres. Permet desenvolupar el sentit de la tolerància i del respecte pels altres i permet entendre la necessitat de defensar els Drets Humans
Racionalitat - Irracionalitat. Es centra en l’estudi de la causalitat dels fets, situacions o fenòmens socials i de les actuacions de les persones de manera individual o col·lectiva. Permet comprendre-ho des de la complexitat que suposa la valoració de la intervenció humana, per tant educa en la relativitat de les valoracions i en la capacitat crítica de les interpretacions.
Diferenciació: Diversitat - Desigualtat. La diversitat entesa com a riquesa cultural i la desigualtat com injustícia social. Quan la diversitat es jerarquitza perquè algú s’apropia la funció de controlar aquesta diversitat, es pot convertir fàcilment en desigualtat. Desigualtat que es pot visualitzar com a dependència econòmica, cultural, social o política. En aquest marc, es trebala la tolerància, el respecte per la diversitat entre les formes de pensar, de ser i d’actuar. Suposa, així mateix, prendre consciència i actuar, per reduir o pal·liar les desigualtats i les injustícies tant a nivell individual com col·lectiu.
Continuïtat i canvi. Pretén introduir un nivell d’anàlisi que faciliti comprendre que les coses no han sigut sempre igual i que poden continuar canviant. Per tant possibilita la introducció del “poder ser” i crea actituds dialogants i de comprensió i convida a l’acció. Segurament, també, allunya les actituds d’intransigència i de dogmatisme.
Valors i creences. Les persones i els grups actuen segons uns codis ètics que s’han conformat a partir d’unes determinades creences i d’uns determinats valors. Això implica entendre que no hi ha veritats absolutes i comprendre que el sistema de valors entre persones diferents i entre grups o comunitats diferents sovint no coincideixen. Treballar des d’aquesta perspectiva facilita actituds y actuacions que comporten el diàleg i el consens per arribar a acords, això afavoreix les actituds crítiques en front a la diversitat d’informacions i d’opinions.
Interrelació i conflicte. Els fets socials només es poden estudiar des de la perspectiva de les relacions entre persones, entre col·lectius, entre institucions o entres països. Només es poden analitzar i comprendre des de l’òptica de les múltiples interrelacions i interaccions que es produeixen. Sabem que les persones i els grups no poden viure aïllats, no són autosuficients, necessiten dels altres per comunicar-se, per compartir projectes o encara que només sigui per cobrir les seves necessitats. Les persones i els grups es comuniquen i s’interrelacionen i d’aquesta interrelació sovint en sorgeixen conflictes. Treballar des d’aquesta perspectiva facilita la comprensió de les interrelacions, les interdependències i les múltiples connexions que es generen en el nostre món globalitzat i facilita l’estudi dels orígens dels conflictes, del procés del seu desenvolupament i permet estudiar i interpretar les possibles solucions.
Organització social. La societat s’organitza de múltiples maneres, per defensar interessos comuns, per afeccions compartides, per veïnatge, per opcions polítiques, etc. En aquest cas es pretén focalitzar en la comprensió de l’organització de la societat, com a necessitat vital i social dels humans. També facilita la comprensió de les estructures de poder, de l’organització política dels territoris i dels estats. És pretén donar raons per a la participació i l’acció política.
2.2.2. Quina és la meva opció metodològica i didàctica? La comunicació i la interacció en la construcció del coneixement
Tota activitat educativa ha d’estar basada en el diàleg, en la participació, en la comunicació, en els respecte mutu, en la negociació i en el consens, encara que sense defugir les discrepàncies sempre que es tractin des del respecte, propi de totes les societats democràtiques. La creació d’ambients i models de convivència democràtica és requisit indispensable per a la formació dels nostres nois i noies. Afavoreix , així mateix, l’aprenentatge d’actituds i valors democràtics a través de la vida quotidiana i se potencia la seva incorporació on a la manera de ser i d’actuar. Tot això, així com el procés d’ensenyament i d’aprenentatge, forma part del que César Coll denomina activitat didàctica o activitat conjunta.
Des d’aquesta perspectiva l’activitat conjunta es caracteritza perquè:
Té una funció essencialment comunicativa i de relació, ja que es a través d’aquesta activitat que es relacionen: a) el contingut o saber a ensenyar, b) el professor o professora que ensenya i c) l’alumne que aprèn. A través de l’activitat didàctica no només es comuniquen fets, conceptes i procediments i es construeix coneixement, sinó que també es transmeten actituds, valors, sentiments, creences i formes de percebre el món, i maneres d’interpretar la informació, els fets, els fenòmens i les situacions socials concretes i diverses.
Respon a unes finalitats educatives prefixades, ja sigui per el professorat o per la institució educativa de forma conscient, que algunes vegades es formulen explícitament i d’altres vegades es troben implícites en la manera de fer quotidiana.
Està basada en la comunicació i en l’interacció. Aquesta interacció implica negociació, acords, concertació i contracte, encara que no sempre es realitzi de forma oberta i explícita.
Caldria doncs, plantejar l’ensenyament de les CCSS des de l’òptica de la resolució de problemes socials que es poden concretar en el que coneixem per “treball per projectes”.
Un ensenyament basat en l’estudi de problemes rellevants per a la ciència i significatius per l l’alumne, implica prioritzar els aprenentatges que serveixin per entendre i ubicar-se en la complexitat del món actual. Aquests aprenentatges són bàsics per a la formació del pensament complex i capaciten als estudiants per analitzar les múltiples connexions, interrelacions, interdependències i possibilitats que existeixen per interpretar i posicionar-se en front dels problemes de la vida quotidiana, tant els individuals, com els col·lectius.
Aquest ensenyament facilita que els estudiants aprenguin a aprendre, perquè exigeix aprendre estratègies i habilitats per informar-se sobre les característiques del problema i les variables que intervenen, per comprendre l’abast de la problemàtica, per interpretar les possible interpretacions i les possible vies de solució que siguin coherents, possibles i vàlides. Els estudiants es podran adonar que la diversitat de solucions respon a diferents maneres d’interpretar i de valorar el mateix problema, el que facilita que puguin analitzar on està l’origen d’aquesta diversitat d’opcions, que generalment es troba en diferents opcions ideològiques que configuren una manera d’entendre el món i una manera de resoldre els problemes col·lectius de la vida quotidiana i es comprova la relativitat del coneixement, reflectida en la diversitat d’opcions, d’opinions i de solucions
Es en aquest marc on té sentit l’ensenyament i l’aprenentatge de les competències lingüístiques que conformen y articulen el discurs social. Segurament el primer pas, és conèixer, entendre i aprendre i el segon pas és saber comunicar el que s’ha après, encara que els dos passos són simultanis. Podríem sintetitzar-ho dient: “parlar i escriure per aprendre CCSS” o “aprendre tot parlant i escrivint CCSS “ o “comunicant el que aprenem, consolidem l’aprenentatge”.
2.2.3. Quins són els criteris que regeixen l’organització i la comunicació de la institució escolar? El paper del docent en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El docent com a professional responsable ha de fomentar i incentivar la participació deliberativa en tots els camps de l’activitat escolar, dins i fora de l’aula, tant en les situacions d’aprenentatge de continguts com en les de relació més personal. La responsabilitat professional dels docents es mantenir el principi de no repressió mitjançant el foment de la capacitat per la deliberació democràtica.
Aquesta responsabilitat implica negociar amb els nois i noies tot allò que afecta als seus aprenentatges i a l’activitat conjunta de l’aula, sense cap tipus de discriminació per motius ètnics, culturals, d’aprenentatge o de marginació social. Per això és tant important el treball cooperatiu, basat en la interacció i la comunicació com elements bàsics del procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
Està comprovat que els mètodes participatius augmenten l’aprenentatge, l’esforç per la feina ben feta així com l’autoestima. També s’ha comprovat que es redueixen radicalment els problemes de “disciplina” i es crea un ambient de col·laboració, de corresponsabilització, d’apreci i de respecte mutu entre mestres i alumnes i entre els mateixos companys. El respecto mutu significa comprendre a l’altre amb les seves especificitats i particularitats, i la comprensió de l’altre es un element bàsic de la formació per a la ciutadana basada en actituds, en valors i en comportaments democràtics.
L’experiència quotidiana ens demostra que una relació positiva entre el professor i l’alumne o entre els mateixos alumnes pot canviar actituds i facilitar la motivació per l’aprenentatge. La imatge que cadascú te de si mateix, del rol que li ha assignat el grup o el que cada estudiant s’ha assignat, el grau d’autoestima, la seguretat en les seves creences, actuacions, interessos o motivacions..., són elements del camp afectiu i emocional que poden determinar de manera decisiva els èxits o els fracassos de l’aprenentatge escolar.
Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966
Per citar l’article
“González, N., Bosch, D., Casas, M. (2008). Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 139-170. Consultado en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bosch_glez_casas/index.html de l’article en (posar data)”
