IN - LogotipoParlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves.  Neus González, Dolors Bosch i Montserrat Casas.

3. La recerca

Centrem la nostra recerca en les competències lingüístiques, i per tant en la construcció del discurs social. Estem convençuts que la comunicació oral i escrita és essencial per ensenyar i per aprendre CCSS i que les competències lingüístiques de justificar, interpretar i argumentar formen part dels fonaments de la convivència democràtica. Qui té la capacitat i l’habilitat de raonar i de justificar els seus punts de vista i de saber-los defensar, a la vegada que sap escoltar, té les bases per a rebutjar els dogmatismes i per a poder participar activament en una societat democràtica.

Per tant, pensem que les competències bàsiques d’una formació democràtica són aquelles que afavoreixen l’autonomia de les persones per a prendre decisions i compromisos, defensar els drets i deures de la ciutadania i potenciar la cooperació, la participació, el diàleg, la solidaritat i el respecte.

3.1. Finalitat, supòsits i objectius de la recerca

En el moment de sintetitzar i sistematitzar els objectius generals de la recerca, calia definir prèviament quina era la finalitat que hauria d’orientar tot el procés, tot i que el disseny metodològic ha estat emergent. Així doncs, la finalitat que volíem desenvolupar era:

“Identificar, delimitar i concretar les competències lingüístiques des de l’àrea de les ciències socials”.
Amb aquest plantejament, els supòsits que van ajudar-nos a plantejar i estructurar la investigación van ser bàsicament els següents:

Les competències lingüístiques de l’àrea de CCSS són: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació.

El treball sistemàtic, estructurat i explícit de les competències lingüístiques permet que l’alumnat aprengui de manera conscient a construir textos de diferents tipologies, segons sigui la demanda.
L’aprenentatge de les competències lingüístiques afavoreix el desenvolupament d’una formació democràtica basada en el rebuig dels dogmatisme i la voluntat de dialogar.

Tenint en compte els punts de partida i els antecedents d’aquesta recerca, anteriorment descrits, ens vam proposar els següents objectius:

Identificar i analitzar les competències lingüístiques que són fonamentals per a la formació democràtica dels nois i noies en l’Educació Secundària Obligatòria.

Analitzar quin és el procés i les estratègies d’ensenyament més adequades per aconseguir que els alumnes aprenguessin a construir el discurs social.

Proposar activitats i elaborar materials didàctics o guies orientatives per desenvolupar les competències lingüístiques.

Experimentar el material elaborat a les aules d’Educació Secundària Obligatòria del professorat que participa en el Grup de Treball (GRICCSO. Grup de Recerca i Innovació en el Currículum de Ciències Socials).

Experimentar l’adequació de la proposta en un grup del cicle superior d’Educació Primària, per valorar-ne la seva viabilitat.

Valorar els resultats obtinguts i fer una proposta didàctica de com treballar el discurs de les CCSS a l’aula, de manera que afavoreixi la formació democràtica dels joves.

Al final d’aquest article es presenta breument una de les experimentacions, més concretament la de “L’explotació laboral infantil”.

3.2. Marc metodològic

El disseny metodològic en cap moment no ha estat rígid. Al contrari, es va començar per una pregunta bastant àmplia i es va escollir un escenari. La revisió constant i l’anàlisi de la informació recollida s’han anat convertint en la guia de la investigació (Evertson-Green, 1997; León-Montero, 2002). És a dir, s’ha produït un procés de caràcter reflexiu des del primer moment de la recollida de dades, i s’ha generat una influència mútua i dinàmica entre la investigadora i l’objecte de la investigació. Així doncs, el disseny d’aquesta recerca ha estat un procés emergent, progressiu i flexible, fruit de la interacció entre la teoria construïda i la pràctica observada i analitzada. El diàleg permanent entre l’una i l’altra ha guiat la reconstrucció constant i permanent de la recerca.

3.2.1. La recerca educativa

La investigació educativa es preocupa de les condicions o relacions que existeixen entre els diversos agents i factors que intervenen en l’àmbit educatiu; de les pràctiques que prevalen en l’acció educativa; de les creences, dels punts de vista o de les actituds que mantenen els agents educatius; dels processos en marxa; dels efectes que se senten o de les tendències que es desenvolupen (Cohen-Manion, 1990: 101). Però per a portar a terme qualsevol recerca, cal situar-se en un marc metodològic que permeti desenvolupar els objectius de manera efectiva i coherent.

La tria d’una metodologia (mètodes i/o tècniques) dependrà del tipus d’investigació que es vol desenvolupar. Però sempre cal tenir en compte que la investigació educativa té unes característiques que la singularitzen. Algunes d’aquestes característiques (Latorre-Del Rincón-Arnal, 1997; Rodríguez-Gil-García, 1999; Gay-Airasian, 2000) són les següents:

La teoria constitueix una reflexió en i des de la praxi. Els problemes educatius tenen un caràcter global i es posa èmfasi fonamentalment en la comprensió dels processos des de les pròpies creences, valors i reflexions. Aquesta acció és completa i contínua. Es tracta d’una reflexió en i sobre l’acció, que s’interessa per comprendre la realitat dins d’un context determinat.

Els fenòmens educatius són: a) complexos. La complexitat de la realitat educativa planteja problemes difícils de resoldre, perquè aspectes importants de la realitat educativa com les creences, els valors o els significats no són directament observables ni susceptibles d’experimentació; i b) difícils d’analitzar. El caràcter irrepetible dels fenòmens educatius dificulta la replicació. I com que hi interactuen multiplicitat de variables, el seu control resulta difícil. Per això, en l’àmbit educatiu, la conducta i les decisions han de contextualitzar-se;

La recerca educativa té un caràcter: a) multidisciplinari. Els fenòmens educatius poden contemplar-se des de diferents disciplines com a processos psicològics, sociològics, pedagògics o didàctics, cosa que fa que s’hagin d’abordar des d’una perspectiva multidisciplinària. Un bon estudi necessita l’esforç coordinat de diverses disciplines; b) pluriparadigmàtic. La recerca educativa disposa d’un gran nombre de perspectives i mètodes que li confereixen un caràcter amb múltiples perspectives; i c) plurimetodològic. La majoria de les metodologies presenten limitacions en l’aplicació en el camp educatiu. Per això es tendeix a utilitzar múltiples models i mètodes d’investigació que permetin la triangulació de les dades i una major fiabilitat i validesa dels resultats;

L’existència d’una peculiar relació entre l’investigador i el fenomen investigat. Com que l’investigador, normalment, forma part del fenomen social que investiga –en aquest cas l’educació– i com que hi participa amb els seus valors, idees i creences, fa que no pugui ser totalment independent i neutral, cosa que implica renunciar a una certa “objectivitat”.

3.2.2. La investigació-acció

Aquesta recerca educativa es va basar en els principis de la investigació-acció, que es considera com una forma d’indagació del docent-investigador per millor les seves accions docents a partir de la reflexió sobre la pràctica. L’objectiu és conèixer els processos d’ensenyament-aprenantgen que es desenvolupen a partir de l’aplicació d’una proposta didàctica concreta amb la finalitat de transformar la realitat educativa i millorar-la mitjançant el propi judici crític i d’altres experts.

La investigació-acció es desenvolupa en forma d’espiral, ja que segueix tres passos: planificació, implementació i avaluació dels resultts de l’acció. Així, es podria afirmar que aquesta metodologia permet que el docent identifiqui els problemes pràctics sobre els quals planteja i aplica unes estratègies d’acció per obtenir uns resultats. Aquests resultats són sotmesos a la reflexió i a l’anàlisi segons un marc teòric. La investigació-acció impacta sobre el mateix investigador-docent, sobre l’alumnat i sobre el context educatiu.

Aquest enfocament es caracteritza bàsicament per ser:

1) pràctic: els resultats de la investigació, a més de fer avançar el coneixement, milloren la pràctica educativa durant el procés d’investigació i després;

2) participatiu: l’investigador esdevé experts i objecte de la recera alhora, per tant, els resultats de la seva recerca resolen problemes pràctics aportant millores a la pròpia comunitat educativa;

3) emancipatori: els participants implicats estableixen una relació d’iguals en el procés d’investigació, ja que els resultats pretenen canviar les creences, les pra`ctiques i els propòsits del col·lectiu docent;

4) interpretatiu: els resultats de la investigació no aproten resultats correctes o equivocats, sinó solucions o alternatives basades en els punts de vista o interpetacions del docent-investigador;

5) crític: el docent-investigador no busca, només millorar i canviar les pròpies pràctiques, sinó actuar com agents de canvi crític i autocrític dels professionals de l’educació.

3.2.3. Els instruments de la recerca

Els instruments utilitzats que han permés obtenir la informació per analitzar i així disposar de resultats a partir dels quals fer les valoracions pertinents i extreure les conclusions que es presenten van ser:
les unitats didàctiques dissenyades per l’equip de professors del grup GRICCSO.

l’enregistrament, amb vídeo i amb cassette, de les discussions dels grups de treball dels alumnes i dels debats realitzats en les diferents experiències.

les corresponets transcripcions, de les sessions de treball cooperatiu o dels debats.

les produccions escrites de l’alumnat (textos inicial i textos finals).

la valoració final dels aprenentatges tant per part del professorat com per part dels propis estudiants.
l’observació participant i sistemàtica de tot el procés, per una persona que del grup que no era el professor responsable del grup; el recull de dades va servir per acabar d’analitzar els resultats obtinguts.

Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966

Per citar l’article

“González, N., Bosch, D., Casas, M. (2008). Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 139-170. Consultado en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bosch_glez_casas/index.html de l’article en (posar data)”