IN - LogotipoParlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves.  Neus González, Dolors Bosch i Montserrat Casas.

5. Un estudi de cas. Exemplificació de la recercap

5.1. Context de l’experiència: centre i  grup

Una de les experiències de la recerca es van desenvolupar a l’IES Escola Industrial de Sabadell (un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona). L’experiència es va realitzar amb tres grups de 17 estudiants cadascun. La composició dels grups és heterogènia per decisió expressa del centre, amb diversitat de ritmes d’aprenentatge i diversitat d’interessos. El grup-classe estava organitzada en grups de treball heterogenis, de 4 o 5 estudiants, amb diversitat de ritmes d’aprenentatge, diversitat de interessos i equilibrats en nombre de nois i noies. Els grups de treball es van organitzar a proposta de les professores. La unitat didàctica que es va dissenyar i desenvolupar va ser la de “l’Explotació Laboral Infantil” (a partir d’ara ELI, per abreujar). Es va realitzar als tres grups de tercer d’ESO, durant els cursos 2001-2002, 2002-2003 i 2003-2004.
Aquesta unitat didàctica estava situada en un crèdit variable anomenat “La geografia dels conflictes. Educació per la pau”, que es realitzava durant el tercer trimestre. Cal dir, que era la primera vegada que el grup-classe treballava les competències linguistiques de manera sistemàtica, però en canvi, si que estaven acostumats a treballar en grup cooperatiu.

5.2. La Unitat Didàctica: L’Explotació laboral infantil

Objectius
Distingir entre treball infantil i explotació laboral infantil i entendre les característiques del conflicte que genera l’explotació laboral infantil.
Comprendre les causes i les conseqüències de l’explotació laboral infantil.
Justificar i interpretar amb raons pertinents, completes i convincents per què hi ha explotació laboral infantil.
Argumentar els punts de vista dels diferents agents que intervenen en el conflicte: governs, famílies, organismes internacionals, etc.
Proposar actuacions individuals i col·lectives per eradicar l’explotació laboral infantil.

Continguts
Comparació els conceptes de treball infantil i explotació laboral infantil.
Anàlisi de l’explotació laboral infantil com un conflicte social rellevant dels nostres dies: causes i conseqüències de l’explotació laboral infantil.
Anàlisi de la Declaració de “Els Drets dels Infants” i conscienciació i sensibilització sobre la situació de marginació, explotació i injustícia dels nens i les nenes.
Anàlisi del paper dels agents implicats en el conflicte, de les intervencions de les institucions i de les ONG’s.
Valoració de possible alternatives que poden facilitar la solució del conflicte: alternatives individuals i col·lectives. Rebuig de les desigualtats i les injustícies.
Desenvolupament de les competències lingüístiques a partir de: la comprensió i elaboració de mapes temàtics, la recerca, selecció i classificació d’informació, la comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
Construcció de textos descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.

Seqüència d’activitats

Detecció d’idees prèvies: A partir d’un qüestionari (individual) verbalitzen (en posada en comú) el que saben o creuen saber sobre l’explotació laboral infantil.

Resultats: Els estudiants tenen una visió molt simple, senzilla i acotada de la vivència dels nens explotats. No consideren els conflictes en la seva globalitat.

Comunicació d’objectius i pacte (si s’escau) del que aprendrem.

Resultats: Es va aconseguir la implicació de l’alumnat en el seu propi aprenentatge.

Realització de les bases d’orientació: Consensuar que entenem per descripció, explicació, justificació i per interpretació. Elaboració de pautes per realitzar les produccions escrites a partir del consens del treball en grup.

Resultats: Es va constatar que la descripció, la explicació, la justificació i la interpretació no són sinònims.

Elaboració de textos descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius sobre els casos treballats (Sabita, Ben, Marcelo i Dori). Després de llegir les produccions de cada membre en el grup es revisen el problemes i dificultats que han sorgit .

Resultats: Constaten que per elaborar el text justificatiu els falta informació.

Revisió dels textos elaborats, es formen grups d’alumnes que han treballat el mateix cas i revisen els textos produïts per tal de millorar-los.

Resultats: Els estudiants s’adonen de les diferències entre la descripció, la explicació, la justificació i la interpretació. I ho posen en pràctica.

Elaboració d’un mapa temàtic sobre l’explotació laboral infantil al món, per sectors. A partir de les dades cada alumne confecciona el seu mapa sobre un planisferi (projecció Peters).

Resultats: Es confecciona un mapa força complet del la realitat de l’explotació laboral infantil al món.
Comparació de les xifres i comentari crític: Els grups comparen els mapes i els completen amb l’objectiu de millorar-los

Resultat: Aquesta activitat els va engrescar força i van millorar el mapa amb més informació complementària que van trobar.

Presentació i visionat del vídeo “24 hores al dia” s’explicita que no cal prendre nota, que és important que centrin la seva atenció en les imatges.

Resultats: va ser un vídeo massa llarg i de ritme lent. Per tant, caldria fer una selecció i fer un muntatge nou.
Realització d’un comentari i d’un qüestionari posterior: Immediatament després de veure el vídeo, responen un qüestionari individual. En gran grup es comenten les respostes que cada estudiant mira d’anar completant.

Resultats: Es van ampliar els coneixements de les diverses dimensions de l’explotació laboral infantil i es coneix la postura de la OIT.

Anàlisi de la vulneració dels Drets dels infants: En grups de treball llegeixen i analitzen la Declaració dels drets dels Infants i valoren quins drets es vulneren en els diferents casos treballats. En grup- classe es comenten els resultats de cada grup de treball.

Resultats: Es va constatar que l’explotació laboral infantil vulnera tots els drets dels infants, excepte el dret a tenir nom.

Anàlisi de les alternatives a l’explotació laboral infantil: El Comerç just. En grups de treball s’analitzen les diverses alternatives que proposen les ONG a aquest conflicte. En grup es valoren les que hi ha.

Resultats: Accepten els principis de comerç just i el boicot a les empreses que practiquen l’explotació laboral infantil, però es distancien quan els implica renunciar a la seva “realitat consumista”.

Elaboració d’un mural sobre l’explotació laboral infantil amb tot el material recollit fins al moment.

Preparació i realització del debat. Cada grup interpreta un dels agents implicats en l’explotació laboral infantil, prepara els arguments per defensar el seu posicionament (agents: Empresaris, infants explotats, ONG’s i Societat civil).

Resultats: Són capaços de trobar i explicitar arguments per defensar el seu posicionament, però tenen problemes a l’hora de contraargumentar.

Elaboració d’un article periodístic sobre l’explotació laboral infantil. Individualment cada estudiant redacta un article periodístic, a partir d’un breu guió orientatiu, on apareguin les causes, les conseqüències, alternatives...i especialment la seva interpretació. El text comença a fer-se a l’aula, però s’ha d’acabar a casa.

Resultats: Els textos són força bons, ja que es pot comprovar el domini de les competències lingüístiques i el grau de coneixement sobre l’explotació laboral infantil.

5.3. Alguns textos interpretatius dels alumnes

Recordem que en la seqüència didàctica la producció d’aquests textos representen la última activitat, cada estudiant havia de redactar un article periodístic com a síntesi del que s’havia treballat sobre l’explotació laboral infantil. Es tractava de fer un text justificatiu complet i ben estructurat.

Per elaborar el text es va pactar el següent guió: Títol,  Presentació del tema o encapçalament, Drets dels nens i nenes que es vulneren amb l’explotació laboral infantil, Explicar i justificar per què es lesionen aquests drets, Opinió personal de com es pot aconseguir que es respectin els drets dels nens i les nenes, i Opinió personal sobre què podem fer nosaltres per lluitar contra l’explotació laboral infantil.

A continuació, es mostra alguns dels textos ja analitzats a partir de la següent llegenda: Descripció (groc), Explicació (verd), Justificació (blau), Interpretació (vermell).

TEXT 1. INFANCIA TORTURADA (S.S.)

Els drets de l’infant existeixen. No a tot arreu es respecten. I en el treball infantil quasi es vulneren tots. Llibertat, protecció, oportunitats, educació, seguretat social, serveis, desarrollament bo, bona salut, serveis mèdics, alimentació, vivenda, jocs, amor, comprensió, protecció de les autoritats, no crueltat, no explotació, no esclavitud, no discriminació de cap tipus. Tot això i més, es vulnera a l’explotació laboral infantil.

L’explotació de la pobresa. Aquests nens provenen de famílies pobres, si és que en tenen, els pares, si treballen, no guanyen suficient per mantenir la família, o pot ser que no treballin. Les feines domèstiques que realitzen normalment les nenes, passen bastant desapercebudes, ja que és un treball que no reporta cap benefici. Els empresaris contracten nens perquè són mà d’obra barata, no es queixen, són indefensos i hi ha feines que realitzen més be que molts adults. Reben maltracte, hi viuen en condicions inacceptables, precàries, no tenen bona qualitat de vida, els roben la infància.

Perquè es respectin els drets de l’infant s’haurien de canviar moltíssimes coses. Si ningú comprés aquests productes, l’empresa no seguiria endavant, l’hauria de tancar, i es veuria obligada a contractar adults. S’haurien de controlar molt més les empreses.


TEXT 2: INFANTESA CURTA. Drets del nen oblidats (P.R.)

Al món hi ha molta pobresa, que es distribueix sobretot a les famílies dels països subdesenvolupats.

Els nens d’aquestes famílies han de treballar per aconseguir diners, perquè els seus pares no tenen o troben treball, ja que els nens són més innocents i són més fàcils d’enredar quan se’ls ofereix n treball, a on han de treballar molt i cobren molt poc, per exemple en una multinacional.

Aquestes multinacionals exploten als nens fan treballar als nens menors d’edat fent que estiguin treballant gran part del dia i donant-li’s molt pocs diners per fer-ho.

Els nens que hi treballen han tingut una infantesa molt curta, i en el moment en que hi van entrar, la seva infantesa va acabar i van canviar totalment de vida.
Sovint, aquests nens no creixen en un entorn normal, no tenen la protecció que haurien de tenir, no gaudeixen de bona salut, i fins i tot, a vegades els tracten amb crueltat.
Els nens han de ser tractats amb amor, han de tenir temps per poder relacionar-se i jugar amb altres nens, i poder tenir una educació amb la que puguin tenir un futur digne, amb les mateixes possibilitats que els altres nens i nenes del món.
Aquests drets que té el nen es vulneren amb facilitat a les empreses multinacionals.
Perquè no passés això, s’haurien de prendre més mesures de seguretat i vigilar que no hi hagi menors d’edat treballant en aquestes multinacionals. Però podríem aportar el nostre granet d’ajuda per a la lluita contra l’explotació laboral infantil, no comprant els productes que aquestes elaboren i comprant els productes de preu just.


TEXT 3: SENSE TEMPS PER JUGAR (N.F.)

Article 1 dels Drets dels nens: El nen gaudirà de tots els drets de la Declaració dels drets del nen. Aquests drets seran iguals per a qualsevol nen del món.

Què pensa vostè?

La gran majoria dels nens i nenes del món no gaudeixen de cap d’aquests drets.

El govern dels països on els nens són explotats laboralment fan tot el possible perquè això no se sàpiga arreu del món.

El 20 de novembre del 1959 es van escriure els Drets dels nens, els quals es vulneren sense cap escrúpol.

Els causants que això passi són els empresaris i els habitants dels països rics. Empresaris de grans empreses multinacionals com la Nike i l’Adidas s’aprofiten de les condicions tan infrahumanes en que viuen milers de famílies que viuen en llocs pobres d’Àfrica, l’Índia, etc.

Tots els factors negatius de les famílies pobres són factors positius per als empresaris, per recol·lectar nens petits, la majoria de nens i nenes de cinc anys cap amunt. Les causes que fan que aquests nens comencin a treballar a edats tant avançades són que a les famílies són molts i tots volen menjar, són pobres i sense els diners que el nen porta a casa no podrien menjar. A més, com els empresaris només volen diners i diners..., només volen nens en les seves empreses, ja que aquests mai es queixen de res, treballen moltes hores, cobren molt poc, no tenen seguretat social així que si estan malalts han de continuar treballant per a portar diners a casa. A vegades si no en porten els pares peguen als fils. L’estat laboral d’aquestes criatures és mínima. La majoria viu a la fàbrica. Si ho fa, dorm a terra al costat de la palla, màquines i materials de la fàbrica. Hi ha molt poca higiene, millor dit no n’hi ha.

Les principals conseqüències de tot axó és que els nens no tenen temps per jugar. No tenen cap infància feliç, han d’entrar al món dels grans amb menys de cinc anys. Tot fa que el nen pateixi un seguit de danys morals i físics.

La majoria de nens moren molt, molt joves. Hi va haver una vegada un nen paquistaní anomenat Iqbal Mash. Aquest noi es va “revelar” i van formar una campanya contra l’explotació del treball infantil. Sobtadament, algú li va disparar quan només tenia dotze anys. El noi va morir.

Aquesta és la cruel realitat de com són considerats els nens.

Per poder fer que tot axó acabi, els primers que hem d’actuar som nosaltres estimats lectors. Segur que molts de vostès quan van a comprar no miren d’on és la roba que porten, o les sabates, estores, etc. Doncs sí senyors meus, la roba ha estat feta per nens esclavitzats. Si vostès, i jo mateixa, deixem de comprar productes fets per nens, que creuen que passarà? Pot ser acabarem amb l’explotació ja que deixarem l’empresa a la ruïna, però els milers de nens. Però, i els milers de nens que depenen del seu treball per poder viure? Els deixaríem al carrer, no?.

Bé doncs, el que hem de fer es comprar a un tipus de botiga anomenades de “comerç just”. Pagarem més,

erò serà el preu just que hauríem de pagar pel producte que fa. Però estem segurs que els nens cobraran més si nosaltres comprem en aquestes botigues? Ningú sap si es així o no, però ho hem d’intentar.

Però això no és tot, ONG’s de tot el món intenten que els empresaris posin escoles en les seves fàbriques per tal que els nen pugui aprendre. També intenten que tinguin estones llargues lliures perquè tinguin temps per jugar.

Solucions. Si ens posem a pensar hi ha milers de solucions, algunes fan que nosaltres haguem de sacrificar-nos una mica, i altres són simplement absurdes. Com per exemple que les multinacionals ajudin a les famílies contractant als pares i mares dels nens, encara que hagin de pagar més salaris, seguretat social, aguantar queixes, tenir menys hores als seus empleats treballant, donar festes, etc. Crec que si axó passes, més la nostra ajuda, tot aniria millor.


Però no haurem de seguir esperant gaire més.


Fa dies les Nacions Unides van proposar que nens del món parlessin en una conferència sobre els drets dels nens.


Esperem que tingui algun factor positiu per solucionar tants problemes.

Copyright y todos los derechos reservados - ISSN: 1989-0966

Per citar l’article

“González, N., Bosch, D., Casas, M. (2008). Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials. Les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0, PAGINES 139-170. Consultado en
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/bosch_glez_casas/index.html de l’article en (posar data)”